PRIMAVERA ARRIBADA

L´hivern dona els darrers fruits, com una salamandra sense cos la cua es segueix movent, estem avisats, els ametlers en flor, el timó, els espàrrecs, els pèsols i les faves ja estan ací, tornem a començar. Enguany no hi ha excuses l´hivern ha segut majúscul, com toca i això fa que la primavera siga anhelada, a més l´aigua que ens ha visitat regularment assegura una primavera de les que fan goig. Cada vegada queden menys hortolans per la Plana de l´Arc, han resistit tota una vida a base d´esforç, lamentacions, incessants planificacions i collites accidentades, els hem de cuidar, aquesta generació no pot desaparèixer sense passar-li el testimoni a ningú, gent de terra i apers, d´esforç i lluita contra els temps, els supermercats i els seus propis passos canviats, gent ferma, estimable, gent de veritat com l´hivern que ens va deixant. Gràcies a totes i a tots, gràcies Manolo!!
Els calçots són nouvinguts per ací però han aterrat en força, són símbol de renaixença, de germanor de taques, de festa, enguany provarem també a menjar-los en forquilla i ganivet.

Som hereus, usufructuaris i custodis, al camp, al poble i als focs, volem seguir sent la suma i per això ens aferrem a certes paraules: “conillets” ,“porros de vinya”, “timó” per descomptat, també “Calçot”, “Romesco” o “Suquet”, “Allioli”, “Picada” i “Sofregit”, som això, i tant però també som “Safrà” ,”Beixamel”o “Hamburguesa”, hui, més que mai, encara que ens puguem ruboritzar sóm també “Kefta”. Cadascú ha de triar com es planta al món, com l´enfronta, com fa les portes de sa casa i decidir si fa les finestres de cara al Migdia i al Llevant  com els nostres besavis o s´aconforma en els finestronets cara al nord, les cases s´han d´obrir sino l´aire es vicia i es podreix, benvinguts amics, benvinguts companys: esta casa és casa vostra. Ajlan gua Sajlan. Bon profit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Orígens...