SOLIDARITAT A TAULA



Hi ha pous que si no els vas traient l’aigua s´acaben secant, hi ha paraules que quan més vegades són anomenades més van perdent el seu significat, hi ha il·lusions que de tan grans que són no poden ser parides, no caben però “bueno”, per a què està la cirurgia???!! Avui comentava el nostre amic Miguel Angel López que ara, per a vendre, s’utilitza més l’activisme que el sexe, és cert que tanta informació, tants camins oberts al davant el que més fan és col·lapsar l’estímul i avortar impulsos, hi ha que discernir amic Miguel Angel però clar, no és fàcil. En aquesta societat tan mediatitzada, tan competitiva i amb tants pollets piulant no sabem massa vegades a qui donar-li el cuquet, diuen també que aquell que es mou no ix a la foto,(nosaltres ja fa temps que vam optar per molt xicotetes llanternes, no ens sabem moure apuntats per grans focus, ) però ara crec que és més important ESTAR que SER. Nosaltres hem fet un paronet (almenys al món virtual) necessitàvem reordenar-nos, l´hivern ha segut realment dur (i encara ho està sent) i necessitàvem més fer que explicar, ara ja! està, anem a seguir ballant, la música no ha parat ni un compàs i nosaltres encara que només amb el peu (esquerre clar) hem anat seguint-la.
A veure, per on anàvem? Ah si! la conciliació, el sambori, la forma de seguir avançant cap al somni sent sabedors de que no sempre es pot avançar en línea recta i de que hi ha que ser prudent, si aixafes la línea tornes a començar. Com a formiguetes anem fent, cada dia un poquet més prop, per tant cada dia un poc més difícil, quan més prim has de filar més pols has de tindre, costa molt més un pas cap al final que un esprint al principi i enguany pensem que és l’any, estem enfortint les cimentacions, explorant les vores i preparant els bancals per fer la gran sembra, per aigua enguany no serà i el fem, en forma d’il·lusió ja ha començat a fermentar.
Tornem a Miguel Ángel (te dec una copa de vi i bo) a nosaltres no crec que ningú ens pot acusar d’oportunistes i avui (si avui, què hem de fer, haguera tingut que ser abans però millor hui que demà, no??!) s’ens ha ocorregut una altra idea (no, crec que aquesta no és de bomber companya meva) podem aportar alguna coseta més en l’àmbit de la solidaritat a més a més del nostre compromís i la nostra ràbia? amics hostalers, restauradors, barmans, fem alguna cosa junts? Que us semblaria fer entre tots i totes una acció que a més a més de simbòlica pogués aportar alguna cosa a tota eixa gent que volen deixar a l’altre costat?, podem aportar un granet més de sorra per fer de contrapès a tanta desídia? En concret: que us pareixeria posar tots en la nostra carta un plat solidari, un plat que repercutirà directament en la gent que tant està donant que parlar i tan abandonada es sent? Podríem buscar la forma de fer que els nostres restaurants (o bars, cases de menjar o el que siga que tinguem) pogueren ser part de la solució? Un plat per als que ara no tenen ni això, ni plats on posar el seu menjar. Busquem una recepta que tinga vinculació en el nostre territori i amb el de la gent que tant està patint, ja sé que no només hi ha refugiats àrabs, ni tots són del mitjà orient però a mi se m´ocurreix una Kefta, un plat amb corder i amb les espècies que tenim al nostre abast i busquem la forma de que els diners que ens puguen donar per ell puguen ajudar a donar-los una mica de calor, una mica d’afecte i tota la ternura de la que siguem capaços, nosaltres tirem l’ampolla en el missatge, de fet anem a començar aquest cap de setmana, després ja buscarem la forma de fer-ho arribar, que dieu? Com ho veieu? Si hi ha resposta buscarem la forma de coordinar-nos, si no us pareix útil i teniu una idea millor endavant: som tot oïts!
Podríeu, per favor, la gent que ho llegiu fer córrer la veu? Podríem ser capaços?? No ho arreglarem tot però més val ser part de solució que silenci que assumeix, no?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Orígens...

Desconnectar o connectar-se?

Menús empresa i altres celebracions Novembre - Desembre 2017