SAMBORI...




Al sambori de xicotets li deiem la “tella”, és eixe joc on vas avançant de numeret cada vegada que encertes amb la “tella” (o pedra) al número que et toca i aconsegueixes arreplegar-la sense tocar cap línea de les pintades al terra tornant al punt de l´eixida, és fàcil, sí, però has de tindre punteria, controlar la teva força i després ser prou hàbil com per a combinar les passes o salts adaptant-te a la geometria que et vas trobant, ah! al final del tot està el 10 o el “Cel” depèn de quant i en que cregues… Al sambori per América llatina li diuen Rayuela i aquesta setmana Eva, la nostra carnissera me l´ha feta recordar, la novel·la dic: Com tots els llibres comença pel principi, amb una pregunta: si trobaria o no la Maga, que resumeix l'anhel d'Horacio. La resta de la novel·la intenta respondre a aquesta pregunta, mirant de superar el fracàs permanent. La Maga i Horacio en els primers encontres no quedaven, passejaven per París en el convenciment que s'acabarien per veure. Aquest atzar és el que sembla traspuar a tota l'estructura on certs capítols (titllats per l'autor de prescindibles) semblen no tenir cap relació amb els altres, aquest és el punt del llibre, la tecla que toca: no és precís llegir-lo per ordre, pots seguir un ordre que et marca l´autor (botant i saltant-te capítols, com al sambori o seguint l´ordre que tu tries com en la vida. Quasi tots ens perdem quan no hem de seguir una línea recta i ben marcada, ens perdem o creiem perdre’ns, no tenim les referències ni estem fent el camí del que anava davant, dóna vertigen i això és el que li passa a la gent que envolta Oliveira (el protagoniste), també a ell de vegades, no deixa mai de qüestionar-se si aquest, el “No camí” (que també podria ser la Utopia)és el camí o si li convendria com a la resta dels mortals posar-se les ulleres de matxo i tirar endavant, sense veure, sense escoltar, sense parlar. Hi ha moltes metàfores en el llibre i una altra de més evident encara en el joc:  Es pot arribar al 10, al Cel, però has de combinar destresa, sort i equilibri, has d’encertar el tir primer i després has d’assolir l’objectiu adaptant-te al que et vas trobant. Ara fa 10 anys que vam tirar la tella, l´hem arreplegada, sabrem tornar a casa?

A l'apartat La nostra cuina ja teniu el nou Menú Tardor II ...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Orígens...