PLOU...
Plou. Tardor. Està clar que la nostra terra és més de
ploure ara que la primavera, les pluges mil que repetíem com una tonadeta quan érem
infants ja són només ahí: a les cançons
i als records. Segueixen plovent bombes a Alepo, per a aquella gent és el
final, per a nosaltres, ací, eixe remor, una altra novel·la, dramàtica , més tràgica
que la de Borges però ja una constant que acceptem que ens acompanyarà tota la
nostra existència. Som incapaços de acudir a tots aquells llocs on pensem que hauríem
d´estar, així que ens quedem quiets i esperem. Esperem que ens arriben les
idees genials, esperem que ens vegen, esperem que ens escolten, esperem que
algú ens vullga, esperem que ens ho donen fet o almenys que ens ensenyen a
fer-ho, el que no acabem de comprendre és que si ens ho fan o ens ensenyen ja
no és el que nosaltres seriem capaços de fer sinó el que són capaços de fer les
persones que ens ensenyen, total, tanta paraula per dir que plou, a més a més
per a què parlar tant si plou i no se m´ha de sentir??
Arriba la tardor i amb ella una mica de calma, no per als
tords que fugen del fred i es troben el plom, tampoc per a les perdius ara que
tenien la “recua” criada i pensaven descansar, ni per als conills que es van
fent desconfiats, les raboses ja no ho poden ser-ho més però la fam les empenta cap a fora i ací
fora ,pobres d´elles, els esperen unes
colles de gent i gossos que fan por. Jo no he estat mai contra la caça, sóc
d´un món on sempre hem conviscut amb els tirs, amb les despertades abruptes a la
matinada, on ens hem acostumat a no passejar
a certes hores, on sabem pelar tords, perdius i conills, és una cultura
de sempre. Mon pare sempre conta que hi havia un temps que si volies desdejunar
carn havies d´anar a buscar nius, on havies d´aprendre a posar llaços i lloses
però d´allò a açò hi ha un bon trenc, s´han perdut moltes coses pel camí, a
molts pareix que encara els queda eixe instint , jo, el que no puc entendre és
com després es poden tirar tants animals al fem, el que no m´entra al cap és com
es pot obviar que ací, on viu la caça també viu gent, molts d´ells caçadors
també, però molts altres, picats pel qüestionament i per la racionalitat volem
conviure sense tindre que renyir cada any amb inconscients que van armats pels
camins buscant aquella perdiu que va volar darrere de ma casa o els “turcassos”
que venen a dormir als pins d´enfront, respecte si però per totes parts, ja
estic una mica fart de les baines dels cartutxos amuntonades, de les colles de
gossos que si no troben conills acacen gats, de trobar-me esquelets de gossos
baix de qualsevol ribàs. Com dia abans: plou, alguns maleiran perquè demà no
podran tirar, altres estarem contents perquè demà de matí no ens despertarà un
tir, potser ens despertarà un abellerol, o la tórtora al fil de davant de casa,
haurem de conviure però haurem de aprendre a fer-ho tots, la tolerància caldrà
que sigue recíproca i el respecte mutu, jo no crec que moleste a ningú pel fet
de no caçar, és possible que alguns caçadors em puguen molestar a mi???
Jas! Va i ix el sol i ja no plou, ens hem despertat amb el
clapir dels gossos al tossal, amb el sarabastall dels remolcs pel camí a tota
castanya (que me pillen el lloc!!) i amb els tirs repetits i rebotats de cada
dia de caça, en fi, és la nostra casa, haurem de seguir aprenent a conviure…
Pd. Txema (quan els polítics parlen de la
“desestacionalització del producte” no parlen de tu!!! Parlen del que vam vore
Vanesa Bustos i jo a Alcossebre dilluns, está buit!! Amb un oratge perfecte,
una platja meravellosa i un producte gastrònomic molt avellidor, alguna cosa no
estem fent bé! Per cert gràcies a la gent del CDT Castelló per contar amb
nosaltres i totes les facilitats i gràcies també a la gent del “Mirador” d´Alcossebre
per l´acollida i col.laboració, seguim plantant llavors! El que dia: Ostres que
tomates té La Sènia del tio Lluis a finals d´octubre!! Gràcies, la veritat és
que cada dia millor producte, enhorabona!!
I tornem, “Tiene que llover” o com diria el nobel: A hard
rain´s a gonna fall…a vore si és de veres!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada