www.poudebeca.com

Els rossinyols, fil conductor dels darrers comentaris,  ja tenen la feina feta, ja no es senten, la nit ara és dels grills i de les granotes, la primavera segueix penjant d ´un fil  l´estiu espera a les portes i si aquesta es descuida entrarà assecant fins i tot la més arrecerada ombria, si poguera esperar un parell de setmanes més i mentre ens entrara alguna tronada, què bonic seria!!!

Però,  de fet: què bonic és, anit caminant amb la claror de la nova lluna quasi vella, aixafant el romer i el timó, sostovant el fonoll que tan bé guarda els camins vaig tindre la sort de veure  l´altra cara i des d’aleshores no sent un altra cançó. Avui n’han dinat 7 a casa, demà no pareix tampoc que serà un dia per a recordar, els conters estan com sempre:  al límit; notícies bones de fora n’arriben poques i malgrat tot això  la cançó sona i ressona. Avui , dijous, he sopat amb els meus fills, he anat al bancal amb ells, he calçat les carabasses sentint-los jugar, he segat ordi escoltant-los renyir per les marietes : és meua! Amolla-la, el papà diu que són bones companyes!! He suat si però he xalat quasi com ells. Tenim molta sort, la tinc tota, visc en una vall meravellosa, tinc un projecte, un objectiu, un camí traçat i ben assenyalat , una família amb la que mai haguera somniat i al capdamunt sé, sabem, que el món és molt més gran que aquest barranc nostre, que hi ha molta gent que lluita per mantindre´s en peu, per alimentar els seus fills o per tindre un dia l’opció que nosaltres tenim i no deixarem escapar: triar. Mai ho obviarem. Gràcies a la vida, gràcies a la gent de la que venim (de branques hi ha moltes, d’arrels unes) als ideals que ens encoratgen, a les errades que ens han fet créixer i per damunt de tot: gràcies Sònia, per mantindre la brúixola ferma: han caigut alguns pilars però hi ha camí , sabem fer-ne de nous: endavant!