Ja arriba el fred...

Per fi pareix que arriba l´hivern, falta ens fa, necessitem com els arbres, com el camp, parar, descansar i el fred és la senyal. Els indis americans diuen que només poden veure realment la lluentor del sol els que han passat pel fang: només podrem entendre la primavera si passem l´hivern. Els sabors intensos d´aquesta estació ens aguarden darrere del gel, les melmelades del roser silvestre, les millors tòfones, les carxofes tendres i l’autèntic sabor de la taronja ve darrere dels primers freds. Els mercats diran el que vullguen però, si escoltem de veres el nostre paladar, ens donarem cònter quin és el moment de cada cosa, “el temps al seu temps”.

Cap a on anem? Cada vegada és més difícil encetar una conversa al voltant de la situació política que vivim sense acalorar-nos, els titulars dels periòdics (al paper o a les xarxes) tapen amb el seu fum tota la vida que cada dia segueix passant i acabant-se. Segueixen morint “Aylans” a les costes de Lesbos, a Lampedusa o a l´estret de Gibraltar, mentrestant els nostres ajuntaments segueixen callant i esperant ordres, (hipòcrites! ). Els magnats econòmics i els negociadors segueixen repartint-se el pastís en forma de Tractat de lliure comerç de mercaderies (TTIP) a les oficines de les altes esferes, la PAC amb les seves molles segueix callant els productors agrícoles i ramaders tapant-los la boca i la eixida, no parlen, no poden fugir. La Borsa baixa (“problemón!) i el tonell de cru està en trenta dòlars!!!!, tranquils, no patim que a Messi li han donat el Baló d´Or i Cristiano ho va entendre, tenen “bon rotllo”, tot va bé…

Què podem dir? Que ací estem, que no és poc, que a qui li pique que es rasque i al que no que segueixe, hui en algun lloc hem llegit: Si no lluites pels teus somnis algú et contractarà per a que lluites pels seus (si tens sort). Nosaltres resulta que en tenim i no parlen de riqueses ni de grans luxes, parlen de Pau, Justícia, Dignitat, Democràcia, Treball, Solidaritat i com deien els indis mexicans: aquestes van ser les nostres demandes durant 500 anys i aquestes són hui les nostres exigències. Tenim terra, tenim mans, tenim cor, seguirem treballant-la, seguirem cuinant, bon profit!!