EN TRÀNSIT...
Així, estem, així seguim ,
quasi és la nostra forma natural de ser i estar però ara, aquestos dies més fàcil
d´explicar:
Sol i calor de dia, estiuet
de Sant Martí li diuen, fresca a la nit, quasi fred per moments i humetat:
tota.
S´acaben les hortalisses de
l´hort estiuenc, últimes pebreres i albergínies, vestigis de tomata, les
carabassetes s´han fet majors i ja són carabasses…les figues han deixat pas a
les magranes, les pomes i les serves (qui en tinguera!), als bancals van
arribant els habitants de l´hivern: primeres cols, cards, carxofes , espinacs i
fins i tot alguna fava, estan bojos aquestos “caduferos”… (benicarlandos)
El trànsit, més metafísic
també el vivim nosaltres en el nostre dia a dia, estem poc a poc, intentant
canviar el pes de lloc, re-acomodar-nos ara que tot pareix una mica més
assentat: les oliveres ens tornen a reconèixer, caldrà sembrar el gra i pensar
en què volem ser la primavera que ve, sempre m´ha admirat la capacitat
d´organització de la gent del camp: has de fer hui pel que puga germinar en
quinze dies, per collir d´ací a tres o quatre mesos. Nosaltres ara estem mirant
també pels propers quatre o cinc anys…
Contínuament en trànsit,
com la gent, les famílies que segueixen buscant l´indret on tornar a posar el
niu, ací encara no hem decidit com els el deixarem fer, si serà de fang com el
de les orenetes, de fils i arams com el de les garses o de branquetes i fulles
com els dels gafarrons. La nostra casa calenta i ferma i si ens sobra alguna
cosa ja exercirem la nostra caritat, que total per Nadal encara falta un mes i
per al judici final ni se sap …
En trànsit: de la Tardor a
l´Hivern, de la tomata a la col, passant per les llegums.
En trànsit: del transformar
al produir, de la cuina a la terra.
En trànsit: de la búsqueda
a l´assentament.
Que tinguen sort, que
tinguem sort....
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada