La fi de l'estiu...

La Mare de Deu d´agost és un punt d´inflexió, és el començament de la fi de l´estiu. Els pobles en festes o acabant-les o a punt de començar-les, els estiuejants veient ja les orelles al llop i la gent dels nostres pobles pensant ja en l’ametlla, la garrofa o el raïm.

Nosaltres farem el darrer canvi de menú de la temporada, temporada estranya, estiu humit: tomates clavellades, raïm cendrós i ametllers “enrojats”. Mai plou al gust de tots però és veritat que ja està bé, que la tardor vage arrimant-se, ara vindrà l´aigua de veres, el maleït vent, però també el temps i la serenitat per cavil.lar bé les coses. Comença un nou curs. Reflexionarem ...

El menjar:

Les darreries de l´estiu, com diem, és temps de que esclaten les ametlles i amb elles, fent-les més dolces estan sempre les figues, un mosset de mescla per començar.

Les tomates estan en el seu punt àlgid i les hem de gaudir és la combinació per antonomàsia dels nostres pobles: tomata, abadejo i un bon oli d´oliva, en este cas “alfafarenca”, una varietat de més al sud però que us convidem a tastar, no quedareu indiferents.

La llesca d´escalivada és un clàssic de l´estiu i de la nostra casa: brasa, cendra, alioli i peix blau com mane el temps de la mar.

No som només un restaurant, ho sabeu ja, i no podem deixar d´opinar i posar l´actualitat a la taula. El darrer mos dels entrants volem que siga un homenatge a la Mediterrània, la nostra mar i a la gent que tant lluita per unir les dues vores, volem ser una mar d’encontre: “Zàtar” del mitjà orient  (Palestina resisteix, Síria es desangra, Irak reventa), Pesto de la Itàlia a la que li toca la pitjor porta, la de la mort massa vegades, el corder, la carn de totes les cultures mediterrànies i la nostra pataca, ja guardada baix l´escala, ella que no grille però que sí que ho faci la solidaritat.