La rebel·lió de la paraula

...15 anys ja, i pràcticament no passa un dia que no recorde les coses viscudes i el petits gegants que vaig conèixer allí: tzeltals, tzotzils, “chilangos”, francesos, italians bascos, catalans, madrilenys…aquell món venia dels llibres, de les cançons, del primitiu Internet i també va començar a fer-se real,  des de la distancia, quan amics i coneguts començaren a tornar i contar, recorde a Iñaki Garcia, recorde “Yanto Welta”, recorde l´Ateneu LLibertari i sobretot recorde ilusió: Iban, Inyaki, David…Jo no puc tardar en tornar però certament crec que, en part, encara estic allí, allí vam aprendre molts que hi ha molts móns en aquest món i que encara hi ha gestant-se, que només depen de la nostra imaginació, i del nostre treball, que siguen possibles. Vaig aprendre que la línea recta no és sempre el camí més curt i que els matisos són en sí mateix colors: Botes, fang, tolls…avant!
De vegades perdem la perspectiva, el hui ompli tan el nostre visor que pareix que només el moment que vivim sigue la realitat i aquesta exposició m´està ajudant a resituar-me al món, gràcies Iban per la teva forma de mirar i de compartir , gràcies Méxic per seguir lluitant (estudiants d´Ayotzinapa no sereu oblidats) i gràcies a la vida per posar-me, de nou, el passamuntanyes davant.
El Pou de Beca és molt xicotet, la Vall d´Alba també i Castelló més encara però eixe nus que un dia vam fer ens manté lligats a la realitat pels segles vinents: Zapata vive,la lucha sigue… encara que “Mayuc”! ens falta una cosa que a ells els sobra: dignitat i el que la manté : pertenència: TRIBU

Gràcies Mamtik, Latx..


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tot açò és el que hem tramat aquestos mesos de silenci...

Imatge
Cada decisió meditada i sentida per a crear un espai acollidor on trobar-se com a casa… o millor encara. Tota la gent amb la que hem treballat al llarg d’aquest procés són xicotetes empreses locals o vinculades als nostres pobles. Gran part dels materials són naturals (pintures, vernissos, part del mobiliari) per a crear una atmosfera amb la mínima càrrega d’agents nocius. Quatre habitacions dobles i una per a quatre persones. Instal·lacions i accessos adaptats per a persones amb discapacitat mòbil. Entorn natural on perdre’s entre bancals d’ametllers o anar a buscar oliveres centenàries. I com no, gaudir de la nostra cuina km.0, de proximitat i ecològica en la seua majoria, naturalment vinculada al territori. Turisme ruraL i responsable, gastronomia, cultura, tradicions, desconnexió i molt més que està per vindre... ara sí que sí comença el viatge: Assaboreix la vida a Pou de Beca Allotjaments i Agroturisme (Hostal rural en La Vall d’Alba – Castelló) PD: Gràcies Pau
Més informació

Taller de cuina saludable amb Vanesa Bustos

Imatge
Després dels excessos del Nadal vindran els bons propòsits. Començar un estil de vida més saludable sol ser un d’ells. Una alimentació saludable és un dels pilars per a una vida plena, és el que marca la diferència entre menjar i alimentar-se. Alimentar-se és un acte d’estima cap una mateixa, diríem que quasi és una obligació. Però en els temps que corren, les preses s’apoderen de nosaltres i resulta complicat traure el temps necessari per a omplir el cabàs amb productes de qualitat i després transformar-los en la cuina en elaboracions exquisides. No tenim temps… de veres? Quants minuts/hores passes de mitjana al dia davant del mòbil o ordinador bussejant per les xarxes socials? Quant de temps mirant televisió? En aquesta vida tot és qüestió de prioritats. Anem perduts i no posem l’atenció en el que és realment important per a nosaltres. Entendre la importància de portar un estil de vida saludable és honrar el nostre cos i ànima. I al planeta, amb productes sostenibles, d’e
Més informació