Entrades

" PASSAT present" per Serena Pons Portolès

Imatge
Serena Pons Portolés ...




  Nascuda el 21 de novembre de 1974 a Castelló de la Plana. Cursa els seus estudis a la Universitat Politècnica de València, obtenint la llicenciatura en Belles Arts a l'any 2000. Posteriorment ha desenvolupat la seva activitat laboral en el camp del disseny, tant en el sector industrial de la ceràmica com en el tèxtil.
La present  exposició és un recull de dibuixos desenvolupats en l'etapa acadèmica, majoritàriament dibuixos del natural amb model, que han estat novament intervinguts o s'han restaurat en la mesura del possible. Aquesta mostra forma part d'un projecte personal encara obert que es va iniciar a l'agost de l'any passat i constitueix la fi de la primera etapa.




El més sincer agraïment a Nicolás i Sonia per haver construït un espai que, per la seva essència, em possibilita oferir-vos aquesta mostra, i a Nacho Puerto per crear i compartir un taller a Castelló que, pel seu caràcter i esperit, m'ha permès desenvolupar aquest t…

Desconnectar o connectar-se?

Imatge
Desconnectar: de les rutines del dia a dia, de les converses d’ascensor; de les relacions d’"a vore si quedem un dia" (quan saps que mai no us cridareu, ni quedareu); de les "amistats" del Facebook; de la vida que somies que faràs si et tocara la loteria; dels numerets amb qui convius als embussos; de no poder de deixar de mirar el mòbil cada vegada que entra un altre missatge al whatsapp —que no diu res; del menjar perquè toca; de les mateixes cançonetes en diferent ordre de les radiofórmules; de passar pel costat de la gent sense mirar-li la cara (per si de cas)... De viure... Viure?, per inèrcia.
Connectem-nos: A gitar-nos en un llit per a descansar-hi i gaudir del plaer de despertar-se un altre matí; a compartir amb els ocells l’alegria d’estar vius; a mirar al cel a la nit i meravellar-nos de nou que totes eixes llumenetes estiguen allà dalt i no caiguen! Al somriure d’aqueixa dona-home-qui vulgues amb qui et creues pel camí i et diu Bon dia!; a jugar amb les p…

Orígens...

Imatge
Anem baixant el centre de gravetat, ens anem apropant cada dia més a la terra, a les arrels a l’essència de les coses, els companys indis diuen que no creixent molt perquè no es volen separar massa del terra d´on un dia van brollar, nosaltres, pobres occidentals antropocentristes  volem des del principi pujar cap a amunt, volem tocar el cel, potser el que ens passa és que volem fugir, estar allà dalt per, des d´allí, controlar la situació i decidir quan i en quines circumstàncies ser a ras de terra, ens sentim vulnerables aquí baix, massa terrenals, finits en la nostra forma i això no sempre ho sabem suportar. Ahí fora estan els rossinyols en plena efervescència hormonal, també els grills i fins i tot les granotes en tot el gelades que semblen. No anem a dir que aquesta gent amb els mussols,  els gossos i fins i tot les raboses siguin més reals que qualsevol aplicació, serie o partit de futbol, el que si que són és una constant, una àncora on agarrar-se, una realitat fiable i d´eixa f…

DISSABTE 1 D'ABRIL: Rebem la primavera com es mereix!!

Imatge
Seguim maquinant, una mica més en silenci del que ens caracteritza, però seguim... Ara, amb l'ajuda del nostre amic Rafa "Trigos" i amb la col·laboració d'altres amics, hem parit una jornada on la reivindicació social, els productes de la terra i l'art, bé en forma de pintura, màgia o música estaran presents.     La darrera incorporació ha estat la del col·lectiuObrim Fronteres Castellóamb els que col·laborem amb el nostre xicotet projecte "Plat solidari" i que encetaran el dia explicant-nos la seva feina amb persones refugiades i les seves experiències en punts fronterers tant calents com Idomeni. 
   Al llarg de la setmana anirem presentant-vos la resta de participants... Ací teniu el programa i el menú del dinar... passeu quan us vinga de gust!!








HORARI ESPECIAL MAGDALENA 2017

Imatge

PRIMAVERA ARRIBADA

L´hivern dona els darrers fruits, com una salamandra sense cos la cua es segueix movent, estem avisats, els ametlers en flor, el timó, els espàrrecs, els pèsols i les faves ja estan ací, tornem a començar. Enguany no hi ha excuses l´hivern ha segut majúscul, com toca i això fa que la primavera siga anhelada, a més l´aigua que ens ha visitat regularment assegura una primavera de les que fan goig. Cada vegada queden menys hortolans per la Plana de l´Arc, han resistit tota una vida a base d´esforç, lamentacions, incessants planificacions i collites accidentades, els hem de cuidar, aquesta generació no pot desaparèixer sense passar-li el testimoni a ningú, gent de terra i apers, d´esforç i lluita contra els temps, els supermercats i els seus propis passos canviats, gent ferma, estimable, gent de veritat com l´hivern que ens va deixant. Gràcies a totes i a tots, gràcies Manolo!! Els calçots són nouvinguts per ací però han aterrat en força, són símbol de renaixença, de germanor de taques, de…

SOLIDARITAT A TAULA